Cinismo, humor y malignidad
Si quieren, llámenme maléfica. O pérfida, como gusten. En mi favor tan sólo diré que tengo el pragmatismo exacerbado, jajajajá!. Y es que me resulta francamente divertido ver que tambalean y caen aquellos que pasan por encima mío cuando, al hacerlo, me remuevo bajo sus pies. Qué le vamos a hacer, si yo no pongo las reglas del juego…? Ell@s las ponen… pero yo juego mejor! Muajajajajaaa!!
PD: Hoguera para quien no me quiera*.
*Vaaaaaale, no es así del toooooodo. Pero es que es tan bonito decirlooo…. ^^.
Advertisement
14/11/2010 a 13:55
No l’entenc, aquest post, però sigui el que sigui… Ànims!!!
Molts besets!
14/11/2010 a 17:42
Hola Kamechan!!!! Clar que no ho entens, perla, perquè no té res a veure amb tu ^^, que eres un sol!.
És gent amb la que convisc en el meu dia a dia la que vol que passe per l’aro i jo cada vegada estic menys disposada a deixar que em tracten malament sense raó. Per això cada vegada que me n’ixc amb la meua i no em deixe xafar es mosseguen els colzes, però en realitat jo no li he fet mal a ningú, sols que tampoc m’he humillat com voldrien. Ja està
Gràcies pels ànims
Això és que va ser un dia que estava valenteta i tenia ganes de soltar-la, però ja saps, m’ho pren amb calma. Besets!!!
16/11/2010 a 0:41
OK, perleta! Em sembla molt bé que posis les coses al seu lloc i que no permetis que et tractin mal (i si no, se les hauran de vore amb mi, com vulguin xafar-te!). Muakas!